La deducció per despeses d'automòbils afectes a l'activitat empresarial de l'autònom ha estat una constant font de controvèrsia jurídica. Però amb la sentència que analitzarem s'ha llançat una mica de llum a la qüestió.
La sentència del Tribunal Suprem 825/2019 es dicta en el nostre ordenament jurídic amb la finalitat d'aclarir la deducció per despeses d'automòbils segons el que es preveu en la normativa reguladora de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).
La resolució de l'Alt Tribunal senti unes bases o instruments interpretatius que permeten analitzar aquest tipus de deducció en relació amb les despeses d'amortització dels vehicles i, amb caràcter general, de les despeses del cotxe que es dedica alternativament a activitats econòmiques i privades.
Aquí, en relació amb el pronunciament de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, podem pensar que, igual que la llei de l'IVA (Llei 37/1992) estableix en el seu article 95.2 la possibilitat de deducció de l'impost quan es tenen automòbils afectes, també podrem deduir-nos en l'àmbit de l'IRPF en la quantia del 50%.
És a dir, el text literal de la llei de l'IVA estableix que quan es tracta de vehicles automòbils [...], es presumiran afectats al desenvolupament de l'activitat empresarial professional en la proporció del 50 per 100. Per tant, això pot portar-nos a pensar com a contribuents que les despeses del vehicle que utilitzem amb finalitats privatius es poden deduir al mateix percentatge.
No obstant això, segons es desprèn de la recent resolució del Suprem, això no és així. Es deu al fet que els dos impostos (és a dir, l'IRPF i IVA) són tributs independents. Això provoca que les seves regles no siguin coincidents pel fet de què no es tracten en els seus textos normatius de la mateixa forma els elements patrimonials les despeses dels quals poden ser objecte de deducció (el vehicle segons la STS 825/2019).
En contra dels arguments al·legats per la part representant del contribuent afectat, l'Alt Tribunal esmenta el fet que quan es tracti d'elements patrimonials que serveixin només parcialment a fi de l'activitat econòmica, l'afectació s'entendrà limitada a aquella part dels mateixos que realment s'utilitzi en l'activitat de què es tracti.
És a dir, entén el Suprem que els vehicles (el cotxe i la moto) són objectes no divisibles i, per aquesta raó, no és aplicable el reglament de l'IRPF on es determina l'excepció de l'usdefruit auxiliar i no rellevant per a necessitats d'índole privada.
Així, a manera de conclusió, podem dir-te que el fet de la deducció de les despeses de l'automòbil no és un problema sinó de prova. És a dir, si proves el fet de l'afectació del vehicle a l'activitat professional de manera exclusiva, en l'IRPF podràs deduir-te totes les despeses que es relacionin amb ell.
No obstant això, aquesta prova resulta complicada de dur a terme, per la qual cosa és convenient que et posis en contacte amb bons especialistes en la matèria per a poder beneficiar-te de la deducció de despeses per automòbils.
